Una moneda digital que comença com una broma pot arribar a moure milions en pocs dies. Això no demostra necessàriament que hagi creat un servei útil: sovint només indica que moltes persones volen comprar-la al mateix temps. Les memecoins són criptoactius associats a memes, personatges o comunitats d’internet. El seu reclam principal pot ser cultural i especulatiu, no tecnològic.

De què depèn realment el seu valor?

En una acció d’una empresa podem estudiar vendes, marges, actius i deutes. En una memecoin sense ingressos ni drets sobre un negoci, el preu depèn sobretot de quants compradors i venedors es troben al mercat i de la liquiditat disponible. L’oferta del token, la concentració en poques carteres i les regles del contracte també són determinants. Una cotització molt alta no prova que es puguin vendre grans quantitats a aquell preu.

Una comunitat pot donar valor social a un símbol, però això és diferent de garantir valor financer. Que una memecoin sigui popular no significa que el titular tingui dret a dividends, a reemborsaments o a una part d’una empresa.

Exemple: el preu puja, però la sortida és estreta

Imagina un token hipotètic amb un milió d’unitats en circulació i una última operació a 2 €. La capitalització aparent seria de 2 milions d’euros. Ara bé, si la plataforma només té ordres de compra per valor de 20.000 € prop d’aquest preu, una venda de 200.000 € podria enfonsar-lo. Capitalització i liquiditat no són el mateix.

A més, en mercats petits es pot manipular més fàcilment l’últim preu negociat. Una campanya coordinada a xarxes pot fer créixer les compres abans que els primers participants venguin. La persona que arriba més tard pot quedar-se amb un actiu que pràcticament ningú no vol comprar.

Cinc comprovacions abans de confiar en una xifra

La primera és l’oferta real en circulació, no només el màxim teòric. La segona és la distribució entre carteres. La tercera, el volum negociat i la profunditat del llibre d’ordres; no es tracta només de mirar les operacions de les últimes 24 hores. La quarta és si existeixen permisos que permeten modificar les regles del token. La cinquena és si el servei i l’emissor expliquen clarament les seves condicions i limitacions.

Què aporta la regulació europea?

MiCA estableix obligacions per a categories de criptoactius i prestadors de serveis, però no converteix un actiu volàtil en una inversió segura. L’autorització d’una plataforma tampoc no significa que qualsevol token que s’hi negociï estigui garantit. ESMA ha advertit de l’efecte d’atribuir als productes no regulats la confiança que inspira un proveïdor regulat.

La idea clau: una memecoin pot tenir una comunitat real sense tenir uns fonaments econòmics que justifiquin el seu preu. Entendre aquesta separació és més útil que seguir una tendència viral.

Una comprovació útil: quina informació falta?

Un promotor pot publicar una xifra espectacular de capitalització i, en canvi, ometre com es reparteixen els tokens. Si el 60 % estigués controlat per tres carteres —exemple completament hipotètic—, aquestes persones podrien influir molt en el mercat encara que milers d’usuaris participessin a les xarxes. També és important distingir una cartera de persona: una sola entitat pot utilitzar moltes adreces.

Per llegir una gràfica, compara preu, volum i liquiditat al mateix període. Un volum elevat pot correspondre a operacions repetides, no necessàriament a una entrada permanent de nous estalviadors. Si el web d’un projecte promet rendiments fixos i immediats sense explicar d’on provenen, és una alerta addicional.

La pregunta final no és «quanta gent en parla?», sinó «quines condicions reals em permetrien convertir aquest valor digital en diners, i amb quins riscos?».

El trajecte d’una memecoin, de la creació a la primera cotització

Crear un token no és necessàriament difícil des del punt de vista tècnic. En determinades xarxes, una persona pot utilitzar un contracte estandarditzat, fixar una oferta inicial i crear un parell de negociació en un mercat descentralitzat. Això explica per què poden aparèixer centenars de projectes amb noms cridaners sense que darrere hi hagi una empresa, un equip reconegut o un pla de desenvolupament. El llançament d’un token i el llançament d’un producte econòmic viable són fets diferents.

Després de crear el token, els promotors necessiten visibilitat. Les primeres compres poden venir de la seva comunitat, de persones que segueixen un personatge públic o de participants que esperen vendre més car. Si el volum inicial és petit, unes quantes operacions poden moure molt el preu. Les captures de pantalla d’una rendibilitat espectacular poden circular després per les xarxes i atreure nous compradors. És un cercle que s’alimenta de la percepció que «tothom hi està guanyant diners», tot i que les captures no mostren les pèrdues dels qui compren tard.

La SEC nord-americana descriu expressament l’ús de memecoins en possibles esquemes de pump-and-dump: actors que contribueixen a impulsar la cotització amb promoció intensa i venen les seves posicions quan arriba la demanda d’altres participants. No totes les memecoins funcionen així, però el mecanisme il·lustra per què el creixement d’una comunitat no és una prova independent de solvència.

Una simulació de liquiditat: el preu de pantalla no és el preu de venda

Suposem que una plataforma mostra una memecoin a 0,50 € i una persona n’ha comprat 10.000 unitats. La pantalla li atribueix un saldo de 5.000 €. Però imaginem que els compradors només han ofert comprar 2.000 unitats a 0,49 €, les 3.000 següents a 0,44 € i les 5.000 restants a 0,35 €. Si la persona ven les 10.000 unitats al mateix temps, ingressarà, abans de comissions:

Tram de venda hipotètic Unitats Preu unitari Ingrés
Primer tram 2.000 0,49 € 980 €
Segon tram 3.000 0,44 € 1.320 €
Tercer tram 5.000 0,35 € 1.750 €
Total 10.000 — 4.050 €

La diferència de 950 € respecte del valor de pantalla és l’efecte de l’execució a diversos preus, sense comptar comissions o canvis del mercat mentre es tramita l’operació. En mercats menys líquids pot ser molt superior. Aquest exemple inventat també ajuda a entendre per què una gran capitalització teòrica no vol dir que hi hagi diners suficients perquè tots els titulars venguin alhora.

Què amaguen les xifres de volum i de seguidors?

Quan un projecte mostra «milions de volum», cal preguntar-se en quin mercat s’ha negociat, durant quin període i amb quins intermediaris. El volum és la suma de les operacions, no una quantitat de diners guardada per protegir els inversors. Una mateixa unitat es pot comprar i vendre moltes vegades durant un dia; aquest moviment incrementa el volum sense crear necessàriament una base d’estalviadors a llarg termini.

Els seguidors també requereixen context. Un compte social pot créixer per publicitat, humor, concursos o recompenses, i una comunitat nombrosa pot estar composta per persones que no tenen cap interès en l’ús de la moneda. Per valorar la continuïtat d’un projecte són més reveladors els compromisos públics verificables, els riscos descrits amb claredat i els permisos del contracte que les mètriques de popularitat aïllades.

Un mapa de riscos que sovint es barregen

El risc de mercat és que el preu baixi perquè disminueix la demanda. El risc de liquiditat apareix quan no hi ha compradors a preus propers a la cotització. El risc de custòdia és perdre l’accés a la cartera o que el proveïdor que guarda els actius pateixi una incidència. El risc tecnològic inclou errors al contracte o permisos mal gestionats. Finalment, el risc de conducta apareix quan la promoció omet informació important o presenta com a independents recomanacions pagades.

Convé distingir-los perquè cap mesura única resol tots els problemes. Una auditoria tècnica pot detectar errors en un contracte però no pot impedir que la demanda desaparegui. Una plataforma autoritzada pot oferir certes garanties operatives, però no converteix el preu del token en una promesa de reemborsament. La prevenció comença per no confondre aquests riscos ni reduir-los a una simple pregunta sobre si el projecte és «legal».

Tres preguntes abans de compartir una recomanació

Abans de reenviar un vídeo sobre una memecoin, pregunta’t qui guanya si altres persones compren després de veure’l; si el missatge explica també un escenari en què la cotització cau un 80 %; i si hi ha alguna utilitat comprovable més enllà de l’esperança de revendre. Aquestes preguntes no permeten predir un preu, però ajuden a separar informació financera d’una campanya de captació.

Per consultar els advertiments originals, és especialment útil l’alerta de l’Office of Investor Education de la SEC sobre estafes amb criptoactius: https://www.investor.gov/introduction-investing/general-resources/news-alerts/alerts-bulletins/investor-alerts/crypto-scams. El document explica, entre altres situacions, la promoció de memecoins en esquemes de pujada artificial del preu i venda posterior.

Fonts i lectura complementària

  1. https://www.esma.europa.eu/document/warning-crypto-assets
  2. https://www.investor.gov/introduction-investing/general-resources/news-alerts/alerts-bulletins/investor-alerts/investor-alert-thinking-about-investing-latest-hot-stock-understand-significant-risks-short-term
  3. https://www.esma.europa.eu/press-news/esma-news/investors-should-consider-risks-unregulated-products-offered-regulated-crypto

Fotografia: photo-1671459922221-be8beec5c9fa — Denise Chan — Llicència Unsplash (redimensionada i convertida a WebP).

Avís educatiu

Aquest contingut té una finalitat educativa i informativa. No constitueix assessorament financer ni recomanació d’inversió.

← Tornar a tots els articles