Quan un banc ofereix un dipòsit al 3 %, la xifra sembla clara. Però la quantitat de coses que podràs comprar amb el saldo final dependrà també de la inflació. El tipus d’interès nominal és el percentatge anunciat o pactat; el tipus d’interès real ajusta el resultat pel canvi en els preus.

Una fórmula útil, amb una precaució

En explicacions introductòries és habitual utilitzar tipus real ≈ tipus nominal − inflació. El Banc Central Europeu presenta aquesta aproximació per entendre la diferència. Si volem més precisió, la relació és (1 + nominal)/(1 + inflació) − 1, escrivint els percentatges en forma decimal.

Amb un tipus nominal del 5 % i una inflació del 3 %, la fórmula aproximada dona un 2 %. La fórmula exacta dona (1,05 / 1,03) − 1 = 1,94 %. La diferència és petita en aquest exemple, però creix quan les taxes són molt altes.

Per què també importa en un préstec?

Per a una persona que deu una quantitat fixa en euros, una inflació inesperada pot reduir el valor real del que haurà de retornar. Però això no significa que qualsevol deutor hi guanyi: si els ingressos no augmenten al mateix ritme o el préstec té interès variable, la situació pot empitjorar.

Exemple: tens un deute a tipus fix del 4 % anual i la inflació resulta ser del 2 %. El cost real aproximat és del 2 %. Si la inflació puja al 6 %, el cost real seria negatiu en aquesta simplificació, però el rebut que pagues en euros continua sent el contractat. La pressió mensual sobre el pressupost pot seguir sent elevada.

Tipus esperats i tipus observats

Quan es firma un contracte no es coneix necessàriament la inflació futura. Per això hi ha una diferència entre el tipus real esperat, que incorpora previsions, i el real observat posteriorment. Barrejar-los porta a conclusions errònies.

També cal mirar terminis equivalents: no té sentit restar una inflació mensual a un tipus anual sense adaptar els períodes.

Tres errors habituals

El primer és afirmar que un interès nominal positiu garanteix guanyar poder adquisitiu. El segon és ignorar comissions, impostos i possibles canvis en les condicions. El tercer és pensar que un tipus real alt sempre és positiu per a l’economia: pot beneficiar determinats estalviadors, però encareix el finançament real d’altres actors.

La idea clau: els interessos només expliquen una part de la història. Per entendre’n l’impacte real cal relacionar-los amb la inflació i amb el contracte concret.

La fiscalitat també modifica el resultat

Suposa, per simplificar, que un dipòsit paga un 3 % nominal sobre 5.000 €: genera 150 € bruts en un any. Si després dels impostos aplicables en quedessin 120 €, el saldo seria de 5.120 €. Amb una inflació del 2 %, el valor real aproximat seria 5.120 / 1,02 = 5.019,61 € en poder adquisitiu inicial.

Aquest exemple no fixa cap tipus fiscal concret: simplement mostra que els impostos i les comissions també poden separar el rendiment anunciat del rendiment net real. El càlcul només és correcte si utilitzes taxes del mateix període.

Quan comparis dos productes, és més informatiu mirar el rendiment net, l’accessibilitat dels diners i el risc que no pas ordenar-los només pel tipus nominal publicitari.

La diferència entre interès nominal, inflació prevista i inflació real

Quan una entitat anuncia un préstec al 5 %, està presentant un tipus d’interès expressat en diners. El seu cost econòmic real depèn de com evolucionin els preus mentre es retorna. Si la inflació fos del 3 %, el cost real seria aproximadament del 2 % anual. Si la inflació acabés sent del 7 %, el cost real ex post seria negatiu, fins i tot mantenint el mateix contracte nominal. Però això no significa que s’hagi reduït la quota pactada: el préstec continua exigint els euros establerts.

Per això els economistes distingeixen entre el tipus real esperat quan es pren una decisió i el tipus real observat un cop s’ha produït la inflació. Les persones i les empreses contracten avui sense conèixer amb certesa els preus de demà. Una sorpresa inflacionària pot beneficiar o perjudicar, en termes reals, diferents parts d’un contracte de deute.

La fórmula exacta i quan convé utilitzar-la

La resta tipus nominal − inflació és una aproximació útil quan els percentatges són moderats. Per fer un càlcul més precís, es pot utilitzar la relació de Fisher:

tipus real = (1 + tipus nominal) / (1 + inflació) − 1

Els percentatges s’han de convertir a decimals. Si el tipus nominal és del 4 % i la inflació del 3 %, el càlcul és 1,04 / 1,03 − 1, que dona aproximadament 0,9709 %. La resta simple dona l’1 %; és prou propera per a una explicació ràpida, però no exactament idèntica.

Tipus nominal hipotètic Inflació hipotètica Tipus real exacte aproximat
2 % 3 % −0,971 %
4 % 3 % +0,971 %
8 % 6 % +1,887 %
3 % 0 % +3,000 %

Aquesta taula assumeix períodes comparables i que s’utilitza la mateixa definició de tipus i inflació. No és una previsió de rendibilitat de cap producte.

Un exemple amb dues persones i el mateix salari

Laia rep una pujada salarial nominal del 5 % i viu en una situació hipotètica en què els preus pugen un 3 %. Marc rep una pujada nominal del 2 % amb la mateixa inflació. Per a Laia, el salari real creix aproximadament un 1,94 %; per a Marc, cau aproximadament un 0,97 %. En tots dos casos la nòmina mensual en euros augmenta, però el poder adquisitiu evoluciona en direccions diferents.

El mateix principi es pot aplicar a pensions, lloguers i ingressos empresarials, amb una precaució: no totes les cistelles de consum ni tots els preus són iguals. Les mesures reals solen emprar un indicador d’inflació general per comparabilitat, però el resultat individual pot variar.

Per què no pots comparar directament una hipoteca amb un dipòsit?

Els dos productes poden anunciar un 3 %, però el significat econòmic és diferent. Una hipoteca pot tenir comissions, assegurances vinculades i un calendari d’amortització; un dipòsit pot tributar pels interessos i limitar la retirada abans del venciment. El tipus real és útil per analitzar el poder adquisitiu del retorn, però no substitueix la TAE, el cost total del préstec, les comissions ni els riscos contractuals.

Un altre error habitual és comparar un tipus anual amb la inflació d’un únic mes. Si un anunci parla d’un tipus anual i una notícia d’un augment mensual de preus, cal expressar els dos indicadors en períodes compatibles abans de restar-los o aplicar la fórmula exacta.

Els tipus reals i les decisions econòmiques

Quan el cost real del crèdit és alt, moltes inversions necessiten generar més retorn per justificar-se. Això pot frenar compres de maquinària, habitatge o ampliacions empresarials. Quan és baix, endeutar-se pot resultar relativament menys costós, però encara cal tenir capacitat de pagament i gestionar possibles canvis de tipus futurs. Els bancs centrals analitzen aquestes condicions com una part del mecanisme de transmissió de la política monetària.

Tanmateix, el tipus real no és l’únic determinant. La confiança, les expectatives de beneficis, la fiscalitat, l’accés al crèdit i els riscos comercials també influeixen en les decisions. No es pot predir el comportament de tota una economia observant una resta de dos percentatges.

Com explicar el resultat amb precisió

La frase «un compte paga un 4 % i la inflació és del 3 %, per tant guanyes un 1 %» és útil com a aproximació però pot ser incompleta. Una formulació més precisa diria que, abans d’impostos i comissions, la rendibilitat real exacta d’un període seria pròxima al 0,97 % si el tipus nominal i la inflació són aquests i corresponen al mateix any. Aquest matís no complica innecessàriament la lectura: evita confondre una estimació amb un resultat garantit.

Explicació oficial del BCE: https://www.ecb.europa.eu/ecb-and-you/explainers/tell-me/html/nominal_and_real_interest_rates.ff.html.

Fonts i lectura complementària

  1. https://www.ecb.europa.eu/ecb-and-you/explainers/tell-me/html/nominal_and_real_interest_rates.ff.html
  2. https://www.ecb.europa.eu/ecb-and-you/explainers/tell-me-more/html/what_is_inflation.en.html

Fotografia: File:Analyzing Financial Data (5099605109).jpg — Dave Dugdale — CC BY-SA 2.0 (redimensionada i convertida a WebP).

Avís educatiu

Aquest contingut té una finalitat educativa i informativa. No constitueix assessorament financer ni recomanació d’inversió.

← Tornar a tots els articles