Un criptoactiu pot multiplicar el preu en poc temps i, de la mateixa manera, perdre una part molt gran del valor. Per entendre aquestes oscil·lacions cal mirar més enllà dels memes i dels titulars: les pujades poden combinar una expectativa tecnològica real amb una dinàmica especulativa que es retroalimenta.

De l’interès inicial a l’eufòria

La seqüència pot començar amb una novetat, com un projecte tècnic o una nova aplicació. Alguns compradors hi veuen potencial, el preu puja i augmenta l’atenció. A partir d’aquí s’hi poden afegir persones que compren principalment perquè no volen quedar-se fora de la pujada.

En mercats amb poca liquiditat, les ordres de compra poden moure molt el preu. La disponibilitat d’eines per operar amb deute o apalancament pot amplificar les pujades, però també els tancaments forçosos quan el preu gira en contra de les posicions.

Un exemple numèric de liquidacions

Un operador fictici aporta 1.000 € de capital propi per controlar una posició de 5.000 €, és a dir, cinc vegades el seu capital. Si el criptoactiu cau un 10 %, la posició perd aproximadament 500 € abans de comissions i costos. Això equival al 50 % del capital aportat. En les plataformes reals els marges, els requisits i els mecanismes de liquidació són més complexos.

Aquest exemple mostra per què la volatilitat del preu es pot convertir en pèrdues molt més grans per a algunes persones. Quan moltes posicions es liquiden simultàniament, augmenta la pressió venedora.

Què diferencia una bombolla d’un projecte viable?

Un projecte pot disposar de programari útil o una comunitat activa i, tot i així, tenir un token sobrevalorat. L’existència d’una tecnologia interessant no demostra que cada token capti una part proporcional del valor que genera. Cal investigar quins drets representa l’actiu, com se’n distribueix l’oferta i de què depèn la demanda a llarg termini.

També és important revisar si el volum està concentrat en unes poques plataformes, si existeixen restriccions de venda i si les xarxes presenten les previsions com si fossin fets verificats.

Què adverteixen els supervisors?

ESMA ha advertit que els criptoactius poden patir grans canvis de preu, manca de liquiditat, publicitat enganyosa, fraus i robatoris. La regulació europea ha avançat, però no elimina el risc de perdre una part important o la totalitat dels diners invertits.

La idea clau: el risc no és només que una criptomoneda sigui volàtil, sinó que la combinació de poca liquiditat, expectatives virals i apalancament pot magnificar qualsevol canvi de sentiment.

L’efecte de les emissions noves de tokens

No tot augment del preu significa que la demanda creixi més que l’oferta. Alguns projectes alliberen periòdicament nous tokens que abans estaven bloquejats. Si l’oferta creix mentre el nombre de compradors no ho fa, la pressió venedora pot canviar. Cal distingir oferta en circulació, oferta màxima i oferta que pot entrar al mercat en el futur.

Una comparació fictícia ho il·lustra: un token passa d’1 a 2 € mentre el nombre en circulació creix d’un milió a tres milions. La capitalització no s’ha duplicat, sinó que ha passat d’1 a 6 milions. Però això tampoc prova que sis milions d’euros nous hagin entrat al projecte: és una valoració a l’últim preu negociat.

Aquest matís ajuda a detectar gràfics virals que seleccionen una sola xifra per explicar una història massa simple.

Per què les bombolles cripto poden avançar tan de pressa?

El mercat de criptoactius combina negociació gairebé contínua, participació internacional, comunitats molt actives a les xarxes i, en alguns casos, poca liquiditat real. Aquesta combinació pot intensificar les oscil·lacions. Quan un token comença a pujar, el moviment pot ser visible immediatament a milers de pantalles; els missatges sobre beneficis extraordinaris circulen sense esperar una sessió borsària ordinària. La rapidesa d’accés pot afavorir una compra impulsiva abans de revisar els riscos.

Això no vol dir que tots els criptoactius siguin idèntics. Hi ha xarxes amb desenvolupament tecnològic i usos concrets, actius amb emissions definides i altres projectes gairebé sense producte. Però fins i tot un projecte amb activitat real pot tenir una cotització excessiva si els compradors incorporen expectatives molt superiors a les possibilitats econòmiques observables.

La palanca converteix una caiguda petita en una pèrdua gran

Un dels factors que pot accelerar els descensos és l’endeutament o apalancament. Imagina una persona que aporta 1.000 € de capital i obté una exposició hipotètica de 5.000 € a un token mitjançant finançament. Si el preu cau un 10 %, la posició perd 500 €, és a dir, la meitat del capital aportat, abans d’interessos, comissions i possibles ajustos de marge. Si la caiguda és superior, el proveïdor pot exigir garanties addicionals o liquidar la posició segons les condicions contractuals.

Les liquidacions forçoses poden generar més ordres de venda, fent baixar el preu i provocant noves liquidacions. És un mecanisme de retroalimentació que contribueix a explicar per què un actiu que pujava amb força pot caure sobtadament. No és una predicció sobre cap token concret, sinó una descripció de com el finançament amplifica riscos.

Oferta disponible i oferta futura: la diferència que molts ignoren

El preu que apareix a la pantalla reflecteix operacions sobre les unitats que realment es negocien, però poden existir grans quantitats de tokens bloquejats o encara no emesos. Alguns projectes reparteixen assignacions a inversors inicials, equips de desenvolupament o tresoreries amb calendaris d’alliberament. Si una quantitat important passa a ser negociable en poc temps, el mercat ha d’absorbir potencials vendes addicionals.

Imagina un token amb 10 milions d’unitats negociables i un preu d’1 €. La capitalització circulant seria de 10 milions d’euros. Si els pròxims mesos s’alliberen altres 20 milions d’unitats, hi haurà 30 milions potencialment disponibles. No es pot concloure que el preu caurà necessàriament, perquè la demanda també pot créixer, però qualsevol valoració que ignori aquest canvi d’oferta està incompleta.

Una simulació de l’eufòria fins a la correcció

Suposem que un actiu fictici passa de 2 € a 10 €, una pujada del 400 % respecte del punt inicial. Després perd un 60 % des del màxim i cau a 4 €. Tot i la caiguda espectacular, encara cotitza un 100 % per sobre del punt de partida. Qui va comprar a 2 € tindria un resultat molt diferent de qui va entrar a 10 €.

Si una persona compra a 10 € i vol recuperar el capital després d’una caiguda fins a 4 €, necessita que el preu augmenti un 150 % des de 4 € per tornar a 10 €. Una caiguda del 60 % no es recupera amb una pujada del 60 %. Aquesta asimetria matemàtica és bàsica per interpretar riscos i evita la idea equivocada que «ja ha baixat molt, així que ara pujarà».

Quan una comunitat és real però la cotització continua sent fràgil

Una comunitat pot construir aplicacions, generar informació i donar suport al desenvolupament d’una xarxa. Això és activitat real. Però la utilitat d’un protocol i el preu del seu token no tenen per què augmentar al mateix ritme: pot no existir cap mecanisme pel qual l’ús es tradueixi en beneficis per a tots els titulars. Cal separar ús, ingressos generats, drets econòmics del token i cotització secundària.

De vegades les campanyes destaquen el nombre d’usuaris registrats sense aclarir quants són actius, si paguen pel servei o si són diverses carteres d’una mateixa persona. Les mètriques només aporten valor quan se’n coneix la definició i la metodologia. També és important que no es confonguin transferències internes amb adopció de pagaments per part de consumidors.

Un control editorial contra els titulars eufòrics

Abans de publicar que «un token ha explotat», una peça informativa responsable hauria d’incloure el període exacte del moviment, la capitalització circulant, el volum, les condicions de liquiditat i els riscos d’una correcció. Si és possible, també hauria d’explicar les emissions futures i el grau de concentració de la titularitat. Això permet distingir una notícia informativa d’un missatge promocional.

ESMA ha documentat cicles marcats de pujades i caigudes en criptoactius, i els supervisors europeus han advertit de volatilitat, liquiditat reduïda i promoció potencialment enganyosa: https://www.esma.europa.eu/press-news/esma-news/investors-should-consider-risks-unregulated-products-offered-regulated-crypto. Aquestes advertències no eliminen la possibilitat d’innovació, però obliguen a descriure’n els costos i límits amb la mateixa claredat que les oportunitats.

Fonts i lectura complementària

  1. https://www.investor.gov/introduction-investing/general-resources/news-alerts/alerts-bulletins/investor-alerts/investor-alert-thinking-about-investing-latest-hot-stock-understand-significant-risks-short-term
  2. https://www.esma.europa.eu/document/warning-crypto-assets

Fotografia: photo-1716279083559-ffc3a863c457 — TabTrader.com — Llicència Unsplash (redimensionada i convertida a WebP).

Avís educatiu

Aquest contingut té una finalitat educativa i informativa. No constitueix assessorament financer ni recomanació d’inversió.

← Tornar a tots els articles