Als joves els costa més comprar un pis perquè sovint han de superar dues barreres alhora: reunir prou estalvis per a l’entrada i assumir una hipoteca amb uns ingressos encara modestos o poc estables, en un mercat on els preus varien molt segons la zona. No és només una qüestió de voluntat d’estalviar: també hi intervenen el cost de l’habitatge, les condicions del crèdit i el moment de la trajectòria laboral.
Les dades disponibles del Banc d’Espanya mostren la dimensió del problema, però cal llegir-les amb cura: mesuren preus i ingressos mitjans, no la situació de cada persona ni l’import exacte d’una hipoteca individual.
El preu de compra pot avançar més que els ingressos
Quan el preu dels pisos puja més de pressa que la renda, una persona necessita dedicar-hi més anys d’ingressos per comprar un habitatge equivalent. Segons l’Informe Anual 2025 del Banc d’Espanya, amb dades de 2024, el preu mitjà de compra per als llars no propietaris equivalia a 7,1 anys de renda neta mitjana dels llars joves de fins a 35 anys. Per al conjunt dels llars no propietaris, l’indicador era de 6,8 anys. És una comparació agregada, no una previsió del temps que trigarà una persona concreta a estalviar.
La ubicació també pesa. Per als llars no propietaris, l’indicador arribava a 9,7 anys a Madrid, 9 a Barcelona i 10 a Màlaga. Per tant, dues persones amb ingressos semblants poden afrontar dificultats diferents segons on busquin casa. El mateix informe calcula que, en algunes grans ciutats, mirar municipis de la mateixa àrea urbana pot reduir l’esforç potencial, però no l’elimina necessàriament. Font: Banc d’Espanya, Informe Anual 2025, dades de 2024.
L’entrada exigeix estalviar abans de demanar la hipoteca
El procés acostuma a tenir aquests passos:
- Primer, cal disposar d’estalvis previs. El Banc d’Espanya assenyala que les entitats no solen finançar més del 80% del valor de taxació. Això deixa una part del preu a cobrir pel comprador.
- Després, s’hi afegeixen despeses de compra. Per tant, tenir estalviat el percentatge que no cobreix el préstec pot no ser suficient per completar l’operació.
- Finalment, cal superar l’avaluació del crèdit. La capacitat de pagament, els ingressos i altres compromisos financers influeixen en l’anàlisi de l’entitat. Tenir l’entrada no garanteix l’aprovació de la hipoteca.
Aquí apareix una dificultat particular per a qui tot just comença a treballar: potser encara no ha tingut prou anys per acumular estalvis, encara que pugui pagar una quota mensual. El Banc d’Espanya explica que la línia estatal d’avals ICO, anunciada el 2024 per a joves menors de 35 anys i famílies amb menors a càrrec que compleixin els requisits, es va plantejar precisament per facilitar l’accés al finançament a persones solvents amb poc estalvi per a l’entrada. L’aval no s’ha de confondre amb una subvenció del preu ni amb una aprovació automàtica del préstec. Font: Banco de España, informació sobre els avals ICO, publicada el 28 de maig de 2024.
Els primers anys laborals poden limitar la capacitat de compra
La compra depèn tant del preu com dels ingressos que el banc considera sostenibles durant el termini del préstec. Contractes temporals, períodes sense feina o sous inicials baixos poden dificultar tant l’estalvi com l’avaluació de la capacitat de pagament. Això no vol dir que tots els joves tinguin feines precàries ni que cap d’ells pugui obtenir una hipoteca; significa que començar amb menys estalvi i menys historial d’ingressos pot fer més difícil encaixar en les condicions de compra.
A més, si una persona paga lloguer mentre estalvia, una part dels ingressos mensuals ja està compromesa. Això pot alentir l’acumulació de l’entrada. És un mecanisme possible, no una regla universal: depèn del lloguer, dels ingressos, de si es comparteixen despeses i de l’ajuda familiar disponible.
Exemples hipotètics: mateixa edat, escenaris diferents
Exemple hipotètic 1: La Júlia i en Pau tenen 29 anys i ingressos semblants. Ella busca pis en una ciutat amb preus elevats i paga lloguer sola; ell considera municipis propers i comparteix despeses d’habitatge. Encara que cobrin el mateix, poden arribar a la recerca amb estalvis i opcions de compra diferents. L’exemple il·lustra el pes de la ubicació i les despeses, però no descriu cap parella real ni permet predir què aprovarà un banc.
Exemple hipotètic 2: En Nil té una feina amb ingressos suficients per assumir una quota, però poca antiguitat laboral i poc estalvi acumulat. Podria trobar que el repte principal és reunir els diners previs a la compra, no només pagar les quotes. Un aval, si compleix les condicions d’un programa vigent, pot ajudar amb una part de la garantia, però cal comprovar-ne els requisits i les condicions actuals abans de comptar-hi.
Què explica les dades i què no
Les xifres del Banc d’Espanya confirmen que el cost potencial de compra és especialment alt en diverses grans ciutats i que l’indicador per als llars joves supera el del conjunt dels llars no propietaris. No demostren, per si soles, que l’edat sigui l’única causa ni que tots els joves tinguin la mateixa dificultat. Tampoc indiquen quin pis es pot permetre una persona concreta: per a això cal considerar els seus ingressos nets, estalvis, deutes, preus locals, impostos i condicions hipotecàries.
En resum, comprar és més difícil per a molts joves perquè el cost inicial és elevat, els preus poden ser especialment exigents a les zones amb més demanda i els primers anys laborals sovint deixen menys marge per estalviar i acreditar ingressos estables. Per entendre una situació individual, és útil separar tres preguntes: quant costa l’habitatge a la zona, quants diners cal aportar abans de signar i quina quota és assumible amb ingressos realistes.
Imatge: Marek Ślusarczyk ( Tupungato ) Photo portfolio | CC BY 3.0 | Wikimedia Commons.
Avís educatiu
Aquest contingut té una finalitat educativa i informativa. No constitueix assessorament financer ni recomanació d’inversió.