La intel·ligència artificial no ha de substituir una professió sencera per canviar-la: n’hi ha prou que automatitzi algunes de les tasques que la formen. Pot redactar un primer esborrany, resumir documents o classificar dades; la feina humana pot passar de fer aquestes operacions a revisar-les, decidir què cal fer i respondre dels resultats.

Aquesta diferència ajuda a entendre per què l’efecte de la IA sobre l’ocupació no es pot resumir en «destruirà feines» o «crearà més llocs de treball». El resultat dependrà de quines tasques es puguin automatitzar, com adoptin la tecnologia les empreses i qui es quedi amb els guanys de productivitat.

La IA afecta tasques, no sempre professions senceres

Una ocupació combina activitats diferents. En una feina administrativa, per exemple, hi pot haver introducció de dades, atenció a persones, coordinació i gestió d’excepcions. La IA generativa —sistemes que creen text, imatges o altres continguts a partir d’instruccions— pot fer més ràpidament algunes d’aquestes activitats, però això no implica que pugui assumir-ne totes ni que una empresa decideixi eliminar el lloc de treball.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) va actualitzar el 2025 la seva anàlisi de l’exposició ocupacional a la IA generativa. Estima que un de cada quatre treballadors del món és en una ocupació amb algun grau d’exposició potencial, però conclou que la transformació de les feines és més probable que la seva desaparició completa. «Exposició» vol dir que algunes tasques podrien veure’s afectades; no és una predicció de quants llocs s’eliminaran ni quan.

Les ocupacions administratives continuen entre les més exposades, mentre que les capacitats de la tecnologia en veu, imatge i vídeo també han ampliat el ventall de tasques potencialment automatitzables en feines de comunicació i continguts. Però l’exposició teòrica no té en compte per si sola costos, errors, normes, dades disponibles ni la necessitat de supervisió humana.

Per què algunes feines canvien més que d’altres

La IA és especialment útil quan les tasques es poden descriure amb instruccions, es repeteixen sovint i es fan amb informació digital. Això pot afectar feines d’oficina i professions qualificades, no només treballs manuals o rutiners. En canvi, les activitats que exigeixen presència física, tracte directe, responsabilitat professional o resoldre situacions imprevisibles poden ser més difícils d’automatitzar del tot, tot i que també poden incorporar eines d’IA.

La capacitat tècnica és només una part de la història. Una empresa ha de decidir si li compensa integrar l’eina, preparar dades i processos, formar el personal i assumir el risc d’errors. També hi influeixen les normes del sector i la confiança de clients i treballadors. Per això una tecnologia disponible no es tradueix automàticament en una adopció generalitzada ni en una reducció de plantilla.

Productivitat, contractació i qualitat de la feina

Quan la IA esborra part de les tasques repetitives, pot permetre que una persona completi més feina o dediqui més temps a les parts que requereixen criteri. Si això fa augmentar la producció o redueix costos, pot beneficiar l’empresa i, en alguns casos, obrir noves activitats. Però l’augment de productivitat no garanteix per si mateix millors salaris, menys hores o més contractació: aquests resultats depenen de les decisions empresarials, de la competència i de com es reparteixen els guanys.

També pot passar el contrari: si una eina permet fer el mateix volum de feina amb menys personal, l’empresa pot frenar noves contractacions o reorganitzar equips. L’efecte pot aparèixer primer en les tasques o en les vacants i no necessàriament en acomiadaments immediats. Alhora, el control algorítmic —l’ús de sistemes digitals per assignar, mesurar o supervisar la feina— pot intensificar el ritme o reduir l’autonomia si s’implanta sense garanties.

Un estudi de l’OCDE publicat el 2024, basat en anuncis de feina de deu països, va trobar canvis en les competències demanades a les ocupacions més exposades a la IA. Entre les més habituals hi havia habilitats de gestió, processos empresarials i relació social. L’estudi també detectava indicis que, en alguns centres de treball més exposats, la demanda d’algunes competències podia disminuir. Són resultats sobre vacants i demanda de competències, no una prova que la IA ja hagi causat una caiguda general de l’ocupació.

Qui pot guanyar i qui pot quedar enrere?

Els efectes no es repartiran igual. La capacitat d’aprofitar la IA depèn de l’accés a eines i formació, del tipus de feina i de la possibilitat de negociar com canvien els processos. L’FMI ha assenyalat que les ocupacions de les economies avançades tenen més exposició, en part perquè concentren més tasques cognitives. Això pot obrir vies per augmentar la productivitat, però també comporta més possibilitats de substitució en determinades activitats.

Per als treballadors joves, el repte no és necessàriament aprendre a programar models d’IA. L’OCDE observa que moltes persones que treballaran amb aquestes eines no necessitaran coneixements especialitzats en intel·ligència artificial. Serà útil, en canvi, saber contrastar-ne les respostes, protegir informació, comunicar-se i entendre bé el sector propi. Aquestes capacitats no eliminen el risc de desplaçament laboral, però poden ajudar a adaptar-se quan les tasques canvien.

Què podem afirmar —i què continua obert

Els estudis actuals mesuren sobretot exposició potencial i canvis en tasques o competències. No poden determinar amb certesa quantes feines desapareixeran, quines de noves sorgiran ni si els guanys de productivitat compensaran els llocs afectats. Les previsions depenen de com evolucionin les eines i de decisions que encara no s’han pres dins de les empreses i les polítiques públiques.

La pregunta pràctica, doncs, no és només si la IA pot fer una tasca, sinó qui la supervisa, qui assumeix les conseqüències si falla i com es reparteixen els beneficis quan estalvia temps. La formació continuada, la participació dels treballadors i unes regles clares per a l’ús de dades i la supervisió seran determinants perquè el canvi millori la feina en lloc de limitar-se a accelerar-la.

Fonts i referències

Imatge: , CSIRO | CC BY 3.0 | Wikimedia Commons.

Avís educatiu

Aquest contingut té una finalitat educativa i informativa. No constitueix assessorament financer ni recomanació d’inversió.

← Tornar a tots els articles