Un missatge d’una persona desconeguda pot acabar convertint-se en una relació de confiança i, després, en una estafa d’inversió en criptomonedes. Darrere d’algunes d’aquestes operacions hi ha centres fraudulents: complexos organitzats des d’on equips sencers contacten amb víctimes de diversos països i les guien cap a plataformes falses.

El fenomen té dues cares. Les persones estafades poden perdre els diners que hi transfereixen; alhora, una part de qui fa els contactes pot haver estat captada amb una falsa oferta de feina i obligada a estafar sota amenaces. Entendre aquesta cadena ajuda a veure per què no és simplement una qüestió de «caure en un engany».

De la conversa a la falsa inversió

Una modalitat coneguda com a pig butchering —expressió anglesa que fa referència a guanyar-se la confiança d’algú abans de buidar-li els estalvis— combina manipulació emocional i frau financer. El primer contacte pot arribar per una aplicació de cites, una xarxa social, un missatge aparentment enviat per error o una plataforma professional. La persona que escriu pot presentar-se com una amistat potencial, una parella o algú amb experiència en inversions.

Després de mantenir el contacte i crear confiança, el perfil introdueix les criptomonedes i proposa una manera de guanyar diners. La víctima rep instruccions per comprar actius digitals i enviar-los a una web o aplicació que sembla un servei d’inversió. Però la plataforma és falsa o està controlada pels estafadors: els fons no s’inverteixen com s’havia promès, sinó que van a parar als responsables de l’engany.

La pantalla pot mostrar beneficis inexistents. De vegades permet retirar una quantitat petita per reforçar la confiança i empènyer la persona a ingressar-ne més. Quan intenta recuperar una suma gran, apareixen excuses: cal pagar impostos, una comissió o una taxa per desbloquejar els diners. L’FBI adverteix que aquests pagaments addicionals no recuperen la inversió; poden ser una nova manera d’extreure diners.

Què passa dins d’un centre fraudulent?

En alguns casos, el frau es coordina des de complexos amb personal, dispositius i processos per contactar moltes persones alhora. Els missatges i les converses es poden repartir entre treballadors, mentre que guions, perfils ficticis i eines digitals ajuden a mantenir una aparença coherent. La infraestructura pot incloure webs o aplicacions dissenyades perquè les víctimes hi vegin saldos i guanys que no existeixen. No tots els fraus funcionen des d’un únic tipus de centre ni segueixen exactament el mateix esquema.

La dimensió laboral és especialment greu. L’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte ha documentat centres d’estafa al sud-est asiàtic instal·lats, entre altres llocs, en hotels, casinos i grans edificis. Persones captades amb ofertes de feina enganyoses poden acabar retingudes i forçades a participar en fraus en línia, sota vigilància, amenaces o violència. Per això, no es pot donar per fet que tots els qui escriuen a les víctimes siguin treballadors lliures o dirigents de la xarxa: la responsabilitat i el grau de coacció poden variar.

Per què fan servir criptomonedes?

Les criptomonedes permeten enviar actius digitals entre carteres sense que la transferència sigui una operació bancària convencional. Això no vol dir que les transaccions siguin sempre anònimes ni impossibles de rastrejar: algunes cadenes de blocs registren públicament els moviments. Però identificar qui controla una cartera i recuperar els fons pot ser difícil, sobretot quan els diners passen ràpidament per diverses adreces o serveis i creuen fronteres.

Aquest mecanisme també pot fer que l’engany sembli més tècnic i legítim. La víctima pot veure un saldo, gràfics i operacions a la pantalla, però aquestes dades les controla el web fals i no demostren que hi hagi una inversió real. El Departament del Tresor dels Estats Units, a través de FinCEN, ha alertat de fluxos de diners vinculats a presumptes estafes amb actius digitals operades des de centres a l’estranger; aquestes estimacions descriuen activitat sospitosa detectada, no necessàriament pèrdues provades judicialment ni el total de casos existents.

Senyals d’alerta i què fer si t’hi trobes

Una relació en línia no és per si sola una prova de frau. Però convé aturar-se si una persona que acabes de conèixer insisteix a parlar d’inversions, t’adreça a una plataforma que no pots verificar o et pressiona perquè hi ingressis més diners. També és un senyal clar que et demanin un pagament extra per retirar un saldo que la mateixa plataforma afirma que tens.

No enviïs diners basant-te només en les indicacions d’un contacte en línia, i comprova el servei per canals independents abans de transferir fons. Si ja has pagat, guarda missatges, adreces de cartera, rebuts i dades de la plataforma; contacta de seguida amb el teu banc o el servei que hagis utilitzat i denuncia el cas a les autoritats competents del teu país. Desconfia també de qui promet recuperar els fons a canvi d’una tarifa: les víctimes poden ser objectiu d’una segona estafa de recuperació.

La lliçó no és que qualsevol inversió en criptomonedes sigui fraudulenta, sinó que una plataforma que sembla professional i una relació que sembla autèntica no verifiquen que els diners s’estiguin invertint. En aquests esquemes, la confiança és part de l’enginyeria de l’estafa i, en alguns centres, la coacció forma part del sistema que la sosté.

Fonts i referències

Imatge: Courtesy of the Naval Surface Warfare Center, Dahlgren, VA., 1988. | Public domain | Wikimedia Commons.

Avís educatiu

Aquest contingut té una finalitat educativa i informativa. No constitueix assessorament financer ni recomanació d’inversió.

← Tornar a tots els articles