La intel·ligència artificial afecta la borsa sobretot perquè permet analitzar més informació i executar decisions de negociació amb més rapidesa. Això pot ajudar els preus a incorporar novetats i facilitar la gestió del risc, però també pot amplificar moviments bruscos si molts sistemes reaccionen de manera semblant. Per tant, la IA no determina per si sola si la borsa pujarà o baixarà: canvia com alguns participants processen dades i actuen, amb efectes que depenen del mercat i de les circumstàncies.

De les dades a les ordres de compra i venda

El mecanisme es pot entendre en quatre passos. Primer, un sistema rep dades: cotitzacions, volums, informes d’empreses o notícies. Segon, un model busca patrons o estima com podria afectar una informació el preu d’un actiu. Tercer, una persona o un programa transforma aquesta estimació en una decisió, com ara comprar, vendre o modificar una posició. Finalment, l’ordre arriba al mercat, on el preu depèn també de les ordres de la resta de participants.

Aquest ús no és del tot nou. El Fons Monetari Internacional (FMI), en una intervenció del 6 de setembre de 2024, assenyala que l’aprenentatge automàtic ja s’emprava en empreses d’inversió des de feia anys i tenia un paper en la negociació automatitzada. Una aplicació més recent de la IA generativa és resumir o analitzar grans volums de text, com comunicats de resultats. Això pot accelerar l’anàlisi, però una predicció no és una certesa ni equival a conèixer el futur.

Com pot millorar la formació dels preus

Quan un sistema detecta informació nova, pot contribuir a ajustar les ordres i, per tant, els preus. Si molts inversors poden examinar ràpidament documents complexos, la informació rellevant pot reflectir-se abans en les cotitzacions. La IA també pot ajudar alguns participants a vigilar exposicions i riscos o a cotitzar actius amb menys activitat. En teoria, més capacitat d’anàlisi i més participants poden afavorir la liquiditat, és a dir, la facilitat de comprar o vendre sense alterar gaire el preu.

Però la relació no és automàtica: més rapidesa no garanteix preus més encertats ni mercats sempre més líquids. L’anàlisi del FMI publicada el 15 d’octubre de 2024 presenta beneficis possibles —com millorar la gestió del risc i aprofundir la liquiditat— al costat de riscos per a l’estabilitat. Aquests efectes són escenaris analitzats, no una prova que tots els mercats ja hagin canviat de la mateixa manera.

Quan la rapidesa pot amplificar una caiguda

El risc apareix si un xoc sobtat —per exemple, una dada inesperada— provoca respostes semblants entre molts models. Si diversos sistemes intenten vendre alhora, augmenta l’oferta d’accions; si falten compradors, els preus poden caure i la liquiditat es pot reduir. Una davallada pot activar noves ordres de venda o ajustos de risc, reforçant el moviment inicial. Aquest procés, en què la resposta de mercat amplifica el xoc, és un risc plausible, no un resultat inevitable.

L’informe del FMI sobre estabilitat financera mundial d’octubre de 2024 descriu escenaris en què models semblants, la retirada de liquiditat o un ús més ampli de palanquejament podrien fer els mercats més vulnerables durant períodes d’estrès. També considera la possibilitat contrària: sistemes més adaptables podrien mantenir millor la negociació en condicions difícils. L’efecte net és incert i depèn del disseny dels models, les dades, les salvaguardes i les reaccions dels participants.

Exemples hipotètics: una notícia i una decisió de cartera

Exemple hipotètic 1: una empresa publica resultats. Una eina d’IA n’extreu ràpidament les xifres i identifica que els ingressos han superat les expectatives, però que l’empresa ha rebaixat les previsions. Un gestor pot emprar aquest resum per investigar què pesa més en la valoració. L’eina no decideix necessàriament comprar o vendre: el resultat depèn de la verificació de les dades i del criteri del gestor.

Exemple hipotètic 2: davant d’una notícia alarmant però falsa, diversos sistemes podrien reaccionar a titulars o publicacions abans que se’n confirmi l’autenticitat. Si això desencadena ordres de venda, el preu podria moure’s abans de corregir-se la informació. És un exemple de risc possible, no una descripció d’un episodi concret. El FMI identifica la desinformació i els continguts falsificats, com els deepfakes, entre les possibles fonts de manipulació.

Els límits: dades, concentració i supervisió humana

Un model aprèn a partir de dades que poden ser incompletes, esbiaixades o diferents de les condicions presents. Pot interpretar malament una situació excepcional i, en alguns casos, ser difícil d’explicar per què ha arribat a una determinada conclusió. A més, si moltes empreses depenen dels mateixos proveïdors de dades o eines, una fallada tècnica pot afectar diversos participants alhora. Això no significa que una eina d’IA controli tota la borsa: les ordres també responen a inversors, normes de mercat i esdeveniments econòmics.

Per això importen les proves, els controls sobre les ordres i la capacitat d’intervenir quan el sistema falla. En la intervenció de setembre de 2024, l’FMI recull que els participants consideraven essencial la supervisió humana per motius de gestió del risc, responsabilitat i compliment normatiu. Per a qui llegeix notícies financeres, també és útil distingir entre una decisió assistida per IA i una promesa de rendiment: la tecnologia no elimina el risc de pèrdua ni garanteix una predicció correcta.

Conclusió: més velocitat, però no més certesa

La IA pot accelerar l’anàlisi, la negociació i l’ajust dels preus, i pot aportar eines per gestionar riscos. Alhora, respostes automatitzades semblants, dades defectuoses, problemes tècnics o informació falsa poden amplificar episodis d’estrès. La conclusió pràctica és entendre-la com una tecnologia que modifica la manera de participar al mercat, no com un indicador infal·lible de què farà la borsa. Els seus efectes globals continuen sent incerts i varien segons l’ús i les salvaguardes.

Imatge: Robert Dighton | Public domain | Wikimedia Commons.

Avís educatiu

Aquest contingut té una finalitat educativa i informativa. No constitueix assessorament financer ni recomanació d’inversió.

← Tornar a tots els articles